jueves, 22 de mayo de 2014

VACANCES A HOLANDA: MOLINS






Molins de vent 

Per les vacances de setmana santa vaig anar de vacances a Holanda, em general em va agradar molt, l'únic inconvenient es que feia molt fred i vent. Sincerament vaig passar més fred allà al mes de Abril que aquí als mesos d'hivern.

En aquesta entrada em centraré en els molins de vent tant característics de la zona del nord d'Holanda, a la fotografia en podeu veure uns quants exemples.





A la següent imatge podem apreciar el plànol d'un molí. 
Es poden diferenciar clarament les diferents parts. Les aspes, l'eix, els engranatges...















I per últim a aquesta imatge podeu contemplar l'interior d'un molí en funcionament, aquest era un molí de farina, però també n'hi han d'oli i de cacauets.











jueves, 15 de mayo de 2014

TEMPERATURES FEBRER LA SEU D'URGELL 2014



Durant el mes de Febrer de 2014 vaig estar prenent les temperatures cada matí a la 8.30, tot seguit podreu veure el gràfic que vaig fer, a l'esquerra de la taula podem identificar els dies i a la part central les temperatures corresponents. Si passem al gràfic, a la part de baix podem veure els dies i a la dreta les temperatures relatives, les barres blaves ens indiquen la temperatura absoluta de cada dia a les 8.30 del matí. 




ELS VOLTORS D'ALINYÀ


lpl


Voltor negre i aufrany (imatge)
El Pirineu català és l’únic indret d’Europa on hi viuen regularment els quatre voltors europeus: el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). A la muntanya d’Alinyà s’ofereixen sessions guiades d’observació per tal de gaudir d’aquestes espècies.
Fa anys que a la Muntanya d'Alinyà (una finca de 5.000 hectàrees propietat de la Fundació Catalunya – La Pedrera) s’hi ha bastit un Punt d’Alimentació Suplementària (PAS) per ajudar aquests ocells i d’altres carronyaires facultatius com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el milà reial (Milvus milvus) o  el milà negre (Milvus migrans).
Atrets per aquest Punt d’Alimentació, els grans ocells poden arribar a concentrar-se en grans quantitats. Per gaudir de l’impressionant espectacle, s’ha instal·lat a Alinyà l’anomenat mirador del voltors, ubicat a uns 500 metres del punt d’alimentació. Allà s’organitzen espectaculars sessions d’observació: durant un parell d’hores, es pot observar amb l’ajuda de dos telescopis com els voltors s’alimenten i com sobrevolen el mirador, en molts casos a pocs metres de distància, per cercar les corrents tèrmiques que necessiten per agafar alçada i poder-se desplaçar.
L’Espai Natural Muntanya d’Alinyà està situat al Prepirineu,a l’Alt Urgell. Es troba al vessant nord-occidental de la serra del Port del Comte i s’estén cap al nord fins a l’engorjada vall de La Vansa. És la finca privada més gran de Catalunya amb una superfície de 5.350ha. Aquesta és propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera i la gestiona l’Àrea de Territori i Medi Ambient. En aquest espai, fa més de deu anys que es realitzen projectes de conservació entre els quals hi destaca la reintroducció del voltor negre al Pirineu.

EXPEDICIÓ PEL MAR DE WEDDELL





Paisatge a la proa del Polarstern  (imatge)
Un grup d’investigadors del Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona van ser bord del vaixell trenca-gel d’investigació polar alemany “Polarstern”. Amb ells es troben a bord 40 membres de la tripulació i un equip de 50 investigadors de diferents nacionalitats, entre ells uns companys de la Universitat de Sevilla.
Durant gener, febrer i març del 2014 van viatjar pel Mar de Weddell  amb l’objectiu d’estudiar els canvis que s’han donat a l’ecosistema de la costa Est de la Península Antàrtica després del col·lapse d’una immensa plataforma de gel l’any 2002, quan en 33 dies es van desprendre 3.200 km2 de gel.
 L’àrea on eren els científics es considera una zona de les més sensibles al canvi climàtic a nivell mundial.
El col·lapse esmentat va provocar una molt baixa activitat biològica de tot el sistema. Però s’ha constatat una recuperació de les comunitats bentòniques, més ràpida del que s’esperava. Aquesta recolonització permet als investigadors estudiar l’ecosistema bentònic i la seva biodiversitat, i comparar-lo amb les comunitats de latituds més altes.

sábado, 22 de marzo de 2014

FIORDS NORUECS

Hola de nou! Com ja vaig dir ja unes setmanes us explicaré com es van formar  els fiords i la meva experiència.
Quan els gels es van fondre després de l’última glaciació, l’aigua del Mar del Nord va entrar a l’interior del territori a través dels valls formant el que ara coneixem com els fiords noruecs.



El viatge pels fiords és precios, dóna sensació de  tranquil·litat i de pau, sense sorolls. El paisatge és únic. Es confonen les muntanyes amb l’aigua, i no saps on acaba una i comença l’altra.  Cada fiord és diferent i té els seus propis matisos que  distingeixen uns dels altres.


Espero que us hagi deixat amb ganes d'anar a visitar-los,us deixo una altra foto 
Noruega, Bergen 2012.
by Aina

jueves, 5 de diciembre de 2013

EL TIFÓ HAIYAN



El tifó Haiyan acostant-se a les Filipines


El tifó Haiyan de novembre de 2013també conegut com el tifó Yolanda, és un dels ciclons tropicals més forts mai enregistrats, només superat pel Tifó Tip de 1979. El Haiyan es va originar en una zona de baixes pressions est-sud-oest de Pohnpei a l'oest de l'Oceà Pacífic el mes de novembre. La seva ruta va ser cap l'oest. Ràpidament la pertorbació atmosfèrica es va convertiren un cicló tropical i després va tenir un període de ràpida intensificació. El centre d'alerta de tifons, Joint Typhoon Warning Center (JTWC), va donar al tifó Haiyan el grau de supertifó (categoria 5) amb vents superiors als 240 km/h el dia 6 de novembre de 2013.

L'organisme governamental ha estimat que 9,9 milions de persones han quedat afectades pel tifó en 574 municipis, amb 225.922 d'elles allotjades en 1.069 centres d'evacuació.



Més de 574.000 cases van quedar destruïdes i al voltant de 575.000 van patir desperfectes, ha assenyalat el Consell, que ha elevat els danys a més de 24.500 milions de pesos (530 milions de dòlars o 412 milions d'euros), dels quals 13.182 milions van ser en infraestructures, informa Efe.

Ruta de tifó Haiyan
Gairebé tres setmanes després del desastre, l'ONG Metges sense Fronteres ha assegurat que hi ha localitats a les Filipines afectades pel tifó que encara no han rebut cap mena d'ajuda humanitària. "Mentre que s'ha concentrat l'ajuda humanitària en la ciutat de Tacloban, que es va veure molt afectada, moltes àrees remotes encara no han sigut assistides", afirma en un comunicat la coordinadora d'emergències regional de MSF, Anne Taylor.